El Museu del Rei de la Màgia és un espai dedicat a l’estudi i difusió de l’Il·lusionisme, seu de l’Associació Cultural  EL REI DE LA MÀGIA, situat al carrer de l’Oli, 6 de Barcelona,  molt proper a la Botiga centenaria. El Museu ofereix l’exposició del fons històric, artístic i documental de l’Establiment El Rei de la  Màgia: Jocs de mans vuitcentistes, cartells,  fotografies de mags cabdals, llibres, il·lustracions... 
Una mostra que permet descobrir la història, l’evolució de la màgia i la seva influència en el nostre país.
A l’espai del Museu es programen visites  guiades, tallers, cursos, conferències, demostracions de jocs de mans, sessions monogràfiques i petites representacions d’il·lusionisme, consulteu l'apartat d'activitats.

CONTINGUT DEL MUSEU
La col·lecció d'objectes, llibres, cartells… que es presenten convida a la recreació visual de tota una època de l'il·lusionisme, amb uns referents indispensables per entendre aquest fenòmen cultural ple d'enginy, imaginació i sensibilitat. La col·lecció mostra els diferents elements màgics a través d'un recorregut temàtic. La ubicació històrica de El Rey de la Màgia es necessària per entendre la seva trajectòria. Diversa documentació del fundador (J.Partagàs) ens parla d'una botiga de barri amb esperit universal.

Dibuixos i manuscrits
Tant en J. Partagàs com en C. Buchel van dedicar gran part del seu temps dibuixant els objectes, els mecanismes, els moviments manipulatius de cada joc per a l'arxiu personal o per les explicacions escrites que sempre han acompanyat els trucs. En Partagàs redactava totes les instruccions en fulls manuscrits i en Bucheli ja va fer servir una màquina d'escriure i més tard un ciclostil. També es poden veure els dibuixos i les plaques emprades per a la composició d'"El Prestidigitador Óptimus" d'en Partagàs editat el 1900 així com diversos anuncis i publicitat d'ambdós antecessors.

Llibres
Tradicionalment, els il·lusionistes sempre s'han format de manera autodidacta, sobre tot a l'hora d'iniciar-se. Una manera d'accedir als secrets han estat els llibres i manuals de màgia. Els jocs de mans i la prestidigitació han generat força bibliografía, des que el 1733 es va editar el primer llibre en castellà "Juegos de manos o Engaños a ojos vista" escrit per Pablo Minguet (es mostra un exemplar de la 2ª edició) fins els nostres dies. França, Anglaterra, i els Estat Units són capdavanters en l'edició d'aquestes obres.

D'entre els llibres exposats en destaquen
Juegos de Manos, dos llibres molt petits en els que s'expliquen el mateixos trucs, un de 1870 de José Grau i l'altre, possiblement anterior, composat per D.M. Zanoni. Ambdós editats a Barcelona.
Conjuring Magic del francès Robert Houdin, traduït a l'anglès per el Professor Hoffman i editat a New York el 1878. Juegos de Escamoteo del francès Gastón Robert, traduït a l'espanyol per S.R.Gómez i Editat a París el 1891.100 Tours de cartes faciles del rus Alexis Mickiewicz editat a París el 1895.
Las Maravillas de la Màgia Moderna del català Dr. Areny de Plandolit editat el 1913 a Barcelona.

Juegos de Manos del francès Boscar. Pocs anys abans de morir, l'editor Gustau Gili va fer donació a El Rei de la Màgia dels dibuixos originals emprats en el llibre traduït del francès el 1931. Es van fer 7 edicions fins el 1967.

També hi són presents altres llibres de la segona meitat de segle d'autors molt reconeguts com Wenceslao Ciuró, Roden, A. Armenteras, Joan B. Bernat, Fassman…

Actualment encara hi ha a la venda cinc facsímils de la Editorial Altafulla que reflexen la màgia vuitcentista: Juegos de Manos de Pablo Minguet, Recreaciones Científicas de Gastón Tissandier, Màgia Espectral o el Prestidigitador Optimus de Joaquim Partagàs, Las Maravillas de la Màgia Moderna del Dr. Areny de Plandolit i Màgia i física recreativa de Robert-Houdin.

Rellotges i despertadors. Mecanismes del temps
El rellotge sempre ha estat un objecte molt apreciat sobre tot quan no tothom el podia comprar. Per això els mags van creure oportú fer-ne aparèixer molts i de tota mena com a símbol de distinció i poder. Els mags, des de Robert Houdin (França 1805-1871) han aturat el temps, l'han fet passar volant o han endevinat l'hora, procurant ésser sempre molt puntuals i exactes per a no perdre el prestigi.

Ous, pilotes i boles: Objectes universals
Ous de fusta de totes mides, de gallina, d'oca, de colomí. Ous massissos, vuits, amb forats… que apareixen o s'esfumen o es converteixen en mocadors.
Pilotes que surten de capses de vidre buides o passen invisiblement a l'interior de pots lluents.
Boles que el manipulador fa aparèixer entre els dits, que es multipliquen o que graviten per l'espai.

Varetes màgiques
El símbol per excel·lència. Fetes de fusta de faig o de melis, de llautó, de… Amb rigorosos mecanismes per objectius molt concrets o senzillament amb les puntes de plata per fer bonic.

Els gobelets
Són recipients metàl·lics que permeten fer aparèixer, desaparèixer o traspassar objectes petits, generalment boles o pedretes. Fa 2.500 anys abans de Crist ja eren utilitzats pels mags. Des de Theodorus (Roma, segle I abans de Crist) fins a Dai Vernon (Canadà 1894-1992) el joc dels gobelets a evolucionat constantment i ha deixat d'ésser una eina pròpia dels embaucadors a ser un dels efectes de màgia de prop més prestigiosos. El pintor flamenc Hieronymus Bosch hi va fer una recreació en el quadre "l'embaucador" (1450-1516), on es veu el mag que fa el joc dels gobelets mentre el seu ajudant li pren la bossa dels diners a una persona del públic atenta a les sorprenents manipulacions.

La fragilitat del vidre i els líquids
L'artesania del vidre ha fet veritables meravelles màgiques durant el segle XIX fins ben entrat el XX. Es poden veure peixeres, plats, gots de tota mena, ampolles de vidre tallat. Qui ho diria que objectes tant transparents i delicats amaguessin tota mena de trampes!. Val a dir que la manipulació d'aquests objectes requereix una habilitat força estudiada. Un cos sòlid el podem amagar fàcilment, però el líquid?
A part del vidre també hi trobem objectes metàl·lics: Una bota per fer aparèixer líquid i mocadors, coctelera, cafetera, tassa de cafè que es converteix en paperets, la tradicional Gerra de l'Índia, ampolles que es multipliquen, pots d'aparició d'aigua, bols de plata de multiplicació d'arròs i posterior conversió en aigua…

Jocs clàssics del segle XIX
Hi figuren els pots passa-passa, nines d'aparició, el "Sopar del diable" que són uns pots que hi caben uns dins els altres dels quals hi surten les coses més inversemblants, bosses d'aparició, un màstil d'on apareix una bandera, la capsa d'aparició d'un colom, tub "Raymond" per fer aparèixer infinitat de cintes i mocadors, capses d'aparició d'objectes, esquelet ballarí, la mà golpejadora, la mà on apareix un anell d'un espectador.

Màgia Oriental
Aquí es presenta tot un món ple de color i fantasia amb els paravents xinesos, les capsetes del mandarí, els bambús xinesos, el fanalet d'aparició xinès, capses xineses, taules, vestits.

Foc i Vent
Dos elements units per fer volar la imaginació i el misteri amb l'ajut de les espelmes,l' espelmatòria, el suport per a l'espelma elevadora, el llumí sempre dret, l'espelma que no crema, els plats d'aparició de foc, ventalls amb cartes, ventalls que es trenquen, molinet de farina per bufar.

Jocs de daus i de monedes.
Aquests jocs d'habilitat mostren canvis de posició i color dels daus, la capsa amb el dau canviant de color, daus d'aparició i multiplicació, capses amb daus per joc de mentalisme, el dau passa-passa, el dau "Goldin" que s'allibera del marc on és lligat amb una cinta.
Tanmateix, monedes que apareixen a la punta d'una vareta, monedes per manipular, per fer escamoteig, safates que permeten multiplicar les monedes.

Els naips
Es presenten col·lecció de naips, cartes especials, aparició d'una carta escollida dins un marc. Safata que permet fixar un globus on apareix una carta escollida. Diverssos complements.

Grans il·lusions
En aquesta secció s'exposen els trucs més espectaculars: armaris que s'ensenyen buits i apareixen els ajudants; la guillotina que talla moltes coses menys el coll d'un pacient espectador; un aparell molt macabre que serveix perquè la ajudanta posi els canells dins el cep i el mag els travessi amb un punxó, fins i tot hi surt un raig de sang. Així mateix, hi ha un bagul d'escapisme similar al que utilitzava Houdini en les seves exhibicions. Aquestes il·lusions procedeixen del repertori de Fu-Li-Chan, Antoni Rovira i Ferrer (Barcelona 1899-1989), actor que va marxar a Amèrica instal·lant-se a Venezuela, creant el seu propi espectacle de màgia, tornant a Barcelona el 1974. Va formar part de la companyia del Teatre Lliure i representà diverses obres fins poc abans de morir.
També es poden veure d'altres aparells que completen aquest recorregut pels efectes més teatrals de la màgia.

Cartells i fotografies
Relació de material gràfic d'època emprat per donar a conèixer els mags i els espectacles:
Carlston - Nom artístic de Carles Bucheli
Chang and Fak Hongs - Espectacle del teatret dels Germans Roca (1930)
Fred Kaps - Abraham Bongers (Rotterdam, 1926-1980)
Fructuós Canonge (Montbrió del Camp, 1824 - Barcelona, 1890)
Fu-Li-Chang - Antoni Rovira Ferrer (Barcelona, 1899 - 1989)
Fu-Man-Chu - David Teodoro Bamberg (Derby, Anglaterra 1904 - Buenos Aires, 1974)
Horace Goldin - (Polonia 1873 - Londres, 1939)
Li-Chang - Joan Forns Jordana (Badalona ,1916-1998)
Mr. Nobody i Madame Frey - (Ujpest -Hungría, 1919 )
Raymond - Mauricio Francisco Raymond (Nova York, 1879 -1948)
The Fak Hongs - Espectacle del Teatret dels Germans Roca (1920)
The Joannys - Espectacle d'ombres xineses dels anys 30-50.
Thurston - Howard Thurston (Estats Units, 1869-1939)
Wenceslao Ciuró (Castellterçol, 1895 - Barcelona, 1978)